Precedents musicals

Vaig passar tota la meva edat universitària vivint amb i per a la música, assistint a infinitat de concerts de grups desconeguts per a la majoria del públic a les sales del llavors anomenat circuit “underground” de Barcelona: Communiqué, Humedad Relativa, Glaciar, KGB...amb la finalitat d’anar mamant de tot allò que escoltés per engendrar el que més tard seria la meva pròpia banda.


Durant aquest temps, em vaig centrar amb el que era el rock (i alguna cosa de pop) ibèric, per culpa del llavors imprescindible programa de Radio 3 “El Diario Pop” (concretament la secció “La Jungla”): no hi va haver nit que no gravés el programa per escoltar-lo a l’endemà i copiar-me allò que més m’agradava del mercat ibèric (encara guardo 20 cintes com a testimoni) A nivell internacional em vaig centrar (i no sé per què) amb la música negra (blues, soul i ska).

En una època pre-internet es feia molt complicat obtenir informació de les bandes (membres, formacions, discografia, etc.) així com conèixer noves bandes, pel que “la xarxa” la formàvem tota la colla de malalts de música que ens ajuntàvem a la facultat i fora d’ella, als locals on punxaven música d’aquest pal (apart de les anteriors sales de concerts, recordo el Diámetro 77 a Sants,el Bauhaus, la Sospita, la Cova de Gràcia i el Cine a Gràcia, el Sidecar i el Karma a la Plaça Reial...). Entre el que escoltàvem a la ràdio, als locals, el que ens passaven els germans (teníem a dos germans de membres de Los Canguros i Wom!A2 amb una bona col•lecció de vinils), el que llegíem als fanzines que de tant en tant podíem aconseguir, i el que esbrinàvem remenant per les botiges de discs (Kebra Disc) o comprant a les de segona mà (Edison’s) teníem prou material per debatre, refer informació, discografies, etc. Quins temps!

A través d’aquesta xarxa vaig començar a entrar al món de punk / hardcore internacional (Clash, Damned, Toy Dolls, Sham 69, Ramones, Pistols...) i del garage rock / pop psicodèlic (Creeps, Fleshtones, Sinners, Revillos, Chesterfield Kings, Fuzztones...)

A partir d’aquí què més puc dir: començar la vida laboral i acabar-se tota la feina de recerca. Vaig convertir el Badlands (antic Bauhaus) amb la meva residència de cap de setmana durant uns 8 anys. Allà vaig aprendre a apreciar els clàssics i a considerar com a clàssics a molts dels que havia descobert durant els anys precedents.

Tot això va ser tant intens que musicalment ja no he sortit d’aquí i no acostumo a escoltar res més nou.